Surten la lluna i la calma

Ja bufa el vent de l'oblit,
arriba dens, gris,
fred i gris. Nit.

Surten la lluna i la calma
per anunciar moltes albades
blanques i descansades,
carregades d'esperances.

Carregades de llum i de nadales,
de futur a totes les contrades,
de rètols a les cruïlles,
de colors als horitzonts.

De saviesa i dignitat, de respostes.

Ja marxen

Ja marxen els tres Reis,
ja se'n van camí enllà.

Sabem, però, que tornaran
una nit freda de gener
quan arribi l'any que ve.

És una esperança, una il·lusió,
els veurem per finestres i balcons,
seguiran aquella estrella a la foscor
i seuran amb cerimònia al menjador
per beure's tres copetes de vi bo.