Passejar l’esguard

 Passejar l’esguard

pel primer raig de l’alba;

repossar la mirada

a la boira i al fluir del vent

que espavila el matí d’hivern.

Gaudir amb ganes d’un ritme

que és harmonia, solc i referent,

i ensumar l’alè de l’avet, 

la molsa  i el vesc…

Gaudir d’aquesta suau alenada.

Gaudir d’avui,

gaudir d’un Nadal excels

signat pels estels.

Gaudir d’un Nadal

melodia de l’Univers.

Gaudir d’un any que s’acaba,

dels àpats sense migdiada,

gaudir d’una llum apaivagada,

d’una festa tota caliu i alta volada.

Gaudir d’una cançó,

d’una vella balada,

de la lletra poètica d’una nadala.

Del gust especial d’aquesta diada.

D’una remor callada

bastida al goig quan érem canalla

que furtivament ara de cop,

amb llum nítida davant la mirada poderosa i valent ens esclata.

Gaudir…

Sublim és el vent

 Sublim és el vent

que mou les fulles pel terra,

se’ns ha tornat fred l’alè

i la pressa va fent feina.

Necessitem molsa i vesc

i les figures del pessebre

amagades a l’altell,

necessitem paper de plata,

farina i un cel ple d’estels.

I quan arribi l’hivern

la casa lluirà decorada

per rebre un nou Nadal

amb la canalla il•lusionada…

El futur immediat

 És tardor encara;

miro per la barana

del temps,

i veig com el Nadal ve de cara.

Il•luminant carrers i places,

plantant avets a l’asfalt,

bufant vents de novetats,

bagatel•les i andròmines per regalar.

Amb aires solidaris,

amb fred a les mans,

amb l’esperit adient per somiar

que el nostre amic invisible

es mostrarà avinent i inspirat,

amb ganes d’àpats sublims

i sobretaules sense sofà,

bastim al cap ja el futur immediat…

Triar l’avet

 Tarda fluïda 

cap a un vespre gris i fred,

hi ha gresca a la Fira

i molta feina per triar l´avet.

Uns són grans

i d´altres massa petits;

aquest és ample,

l´altre prim,

aquell té poques branques,

m´agrada el que s´amaga

allà dins.

No li puc vendre

-diu el senyor- aquest avet,

doncs perd les fulles

quan bufa el vent.

Marxo a casa 

sense l´arbre

i somio que sempre és Nadal

al bosc, al cap, a casa i al camp.

Antesala de Nadal

 Cel blanc

i el fred instaurat,

antesala de Nadal.

Temps de llums als arbres,

de ficció, d’estels i nadales,

de menges especials,

de vent del nord i nevades,

de contes, llegendes i abraçades,

temps de cintes brillants i garlandes,

de preparar maques les taules,

de felicitar l’Any Nou i les Pasques,

temps de regals,

temps de cops al Tió,

de cercar sorpreses vora l’avet

i d’avançar d’amagat camells i Reis

cap al portal del pessebre…

Llum clara de desembre

 Llum clara de desembre,

cel blau de ple hivern,

dia breu de sol excels

per rebre una nit curulla d’estels.

I és el pas del temps bressol de màgia,

una safata de joia i tresors,

una ventada de sobte il•luminada,

un seguit d’hores per fruir del món,

una mirada per contemplar el silenci,

una melodia compassada amb el cor,

un fons fluït per bastir projectes,

un so fet de ritmes, pauses i remors…

Un camí entre els cims,

una pista per lliscar,

un fil de plata infinit,

un coet cap al Nadal.

I la dansa de la vida

ens coloca saviament

vora el gran escenari

1)per ballar amb enteniment.

2)per navegar inutilment.

3)per agradar a la gent.

4)per lluir-nos al ballet.

5)………………………………

(L’últim vers el tries tu)