I l'aigua va caient

Pluja, vent,
clima d'hivern.

No veiem de nit la lluna,
no veiem llum dels estels,
hi ha foscor total al cel
i l'aigua va caient.

Mirem l'avet de casa,
la ponsètia amb llaç de plata,
els torrons a la safata
i l'aigua va caient.

Encenem la llar de foc,
ensumem resina i fum,
atiem la soca amb flama
i l'aigua va caient.

Torrem amb calma el pa
i el sopem amb bones viandes.
La son després ens venç
i l'aigua va caient.


I l'endemà, al primer raig,
tinc el cos gelat,
tinc la por als ulls,
m'aixeca el propi espant.
He somiat que he passat
la nit sencera al ras.
Sense llar de foc ni avet
ni llaç ni pa ni viandes
ni torrons ni safates ni llit ni res
i l'aigua va caient.


Pluja, vent,
clima d'hivern.

Solemne i puntual

Quan se'ns escapa l'estiu

pels forats de la nostàlgia

i els dies tendeixen a escurçar-se.

Quan la tardor ens amenaça

i hem de buscar guants i flassades

a l'altell de l'enyor més oblidat.

Quan endevinem que al final del calendari

apareix un dia un mes extraordinari

carregat de les nits més presumides...

Quan el sol cedeix reialme als núvols,

comencem a esperar el Nadal.

Un Nadal que ens atraparà solemne i puntual.

Entrar per la porta gran

Entrar per la porta gran a la festa del Nadal,
travessar el solstici amb cara de cerimònia
patint el gebre, la neu i el fred i la nevada
sota una nit cèlebre i immensa, serena o amb boira,
fosca, luxosa, hivernal, per a molts pobles sagrada.


Entrar per la porta dels secrets, del cel obscur,
dels esdeveniments desconeguts que ens oferirà el futur
si la vida ens atorga el privilegi de tenir-nos abraçats.

Entrar per la porta gran a la festa del Nadal.

S'apropa Nadal

S'apropa Nadal
i ens atansa a l'ambient adequat
aquesta climatologia hivernal:
fred, nevades i algun aiguat
que s'alternen amb un cel estrellat.

I quan apunta el dia,
la llum primerenca
posa transparència
al matí més gelat.

S'apropa Nadal.

Com si tinguéssim

Com si tinguéssim a mà
la clau del Temple Romà,
com si vetlléssim l'esfera estelada
sota un llorer de brancam literari,
com si esperéssim que el Nadal
arribés amb llum natural,
com si ens sabéssim tocats
per la màgia de temps passats.

M'agradaria fruir d'un toc d'alegria
i saviesa esclatant a l'expressió
com si tinguéssim a mà
la clau del Temple Romà...

Salabror a la mirada

Salabror a la mirada

del capità,

una cançó a l'estimada

que naufragà.
*

Buscarà a la mar

una lluna surant,

buscarà el capità

l'estrella polar.
*

Sense voler veurà

l'estel de Nadal

que penja del cel

i flota al univers.
*