Es cansa la nit

Es cansa la nit

de tenir tan llarga durada;

són moltes les hores

de foscor feixuga, pesada

i la lluna s'amaga

al matí esgotada.

Demana, foscor,

demana al Nadal un regal.

Que s'avanci la llum

cada dia una estona,

que desperti el sol

abans a l'albada.

Que canti el gall

i s'esvaeixi la nit

cada dia més d'hora...

Reposen els mots

Reposen els mots
al calaix del record:
avet, molsa i vesc,
campanes al vent,
estrelles i pessebre,
la neu una nit d'hivern...


Reposen els mots,
són silenci del temps
seran al compàs del fred
música i veus,
caliu sota el cel.


Clamaran per Nadal.
Seran poemes i lletres
de cançons i postals.


Seran dibuixos i cartes
a Reis orientals,
o històries secretes a la llum d'un fanal.