La nit porta la calma

Hi ha tempesta al desert,
bufa sense parar el vent
i la sorra és a l'ambient.

La nit porta la calma,
surten al cel la lluna blanca,
i un gran estel de llum molt clara.

La caravana ja descansa,
i un patge riu aclucat sota una manta,
en veure per demà el camí adequat
sense necessitat de brúixola ni mapa.

Queden al cel la lluna blanca
i un gran estel de llum molt clara.

Cel hivernal

Sol de tarda

sobre l'aigua,

reflex de llum,

mirall gris fum.

De seguida va i s'amaga,

que la nit arriba ja,

ve vestida de luxe negre

i enjoiada amb diamants.


I presidint tanta elegància

que el solstici fa durar,

una lluna fina i blanca

viu sublim al bell cel hivernal.

Lluna de Nadal

És mirall, opacitat,

és llum blanca sobre el cap.

És la lluna de Nadal

que il·lumina la ciutat

quan s'apaguen els fanals

i la nit traça el mapa celestial.





*

Fanalet de la nit

FLOR DE NEU,

BLANC, GROC I VERD

SOTA EL CEL DE L'HIVERN.

LA LLUNA LA CONTEMPLA,

FANALET DE LA NIT AL CEL.

Solícita i negra

Sol·lícita i negra arriba la nit,

expandida, superba, límit d'infinit,

la col·loca en safata el solstici d'hivern

perquè llueixi cada garnalda als avets,

les façanes enceses

i les bombetes de festa que hi ha als carrers.

*

Esfera de foscor,

cau de constel·lacions,

esclat de galàxies,

remor dels estels.

*

I enguany,

la lluna que creix.

*

Un arc de lluna

He vist l'arc de lluna

presidint un capvespre incipient.

Petit, molt petit espai de llum

al gran cel fosc de l'hivern.

Mitja lluna blanca

Ha quedat aquest matí
mitja lluna blanca
enclastada al blau fi
d'un cel clar en calma.

Contempla la lluna avui
un Nadal penjant lluminària
a carrers, places i cantonades,
a portals, botigues i balconades.

El sol al cel

El sol al cel

hi posa llum de dia,

i de nit cada estel

un punt de poesia.

I la lluna ens l'aproxima.

Mentre la lluna

Ensumem el fum

olorem el foc,

s'omple tot d'escalfor

mentre la lluna

-mirall que la llum escura-

regna enmig de la foscor.

I els pins que abraça el vesc

bressolen un Nadal de bosc i cel.

Llum de lluna

La lluna blanca s'emmiralla
a la neu de la muntanya,
el paisatge és fluorescent
i la nit sembla escenari
d'un teatre decorat
que ens retorna el calendari.

Pocs estels,
els enlluerna aquella lluna
que domina modulant amb cada raig
una espectacular visió nocturna.

Pau al cel

Bufa el vent

un Nadal de lluna,

surt l'estel

de pau al cel.

Xiula el vent

Xiula el vent,
és nit de lluna.

I el Nadal al cel
penja un estel.

Poema del cel

El silenci de la nit
fa dormir la lluna.

*

El cel li fa de llit,

i la boira ja l'allunya,

mentre un raig gegantí

marca als Reis el seu camí.

*

El silenci de la nit

fa dormir la lluna.

Passegen pel cel

Passegen pel cel
lluna i estels,
són les llums naturals
de la nit de Nadal
que traspassen el vidre
de qualsevol finestral.

Del meu finestral,
del teu finestral,
del seu finestral,
del nostre finestral,
del vostre finestral,
del tots els finestrals.

Foragita el cel totes les boires

Foragita el fred totes les boires,
s'emporta els núvols el vent,
llueix transparència el cel
i presumeix de lluna amb estels.

Sembla el paisatge un pessebre
decorat per un orfebre
que coloca cada arbre al seu lloc
i a sobre de cada riu, un pont.

No hi falten els pastors
als camins cap el portal,
i els bens al corral
dormen la son més ancestral.

Foragita el fred totes les boires,
s'emporta els núvols el vent,
llueix transparència el cel
i presumeix de lluna amb estels.

Surten la lluna i la calma

Ja bufa el vent de l'oblit,
arriba dens, gris,
fred i gris. Nit.

Surten la lluna i la calma
per anunciar moltes albades
blanques i descansades,
carregades d'esperances.

Carregades de llum i de nadales,
de futur a totes les contrades,
de rètols a les cruïlles,
de colors als horitzonts.

De saviesa i dignitat, de respostes.

Hi ha al cel constel·lacions

Hi ha al cel constel·lacions,
estels fugaços i emocions
que posen Nadal al món.

Et permet la nit somiar despert,
viatjar pels raigs de lluna
i no veure mai sa cara oculta.

Et permet la nit somiar adormit,
viatjar voltant la lluna...

Cada nota ja musica

Cada nota ja musica
la llum que fuig del cel,
el sol marxa i s'amaga
perquè surti el primer estel.

Ara és ja una simfonia
amb silencis de foscor,
la nit tot ho domina,
regna plàcida a mig món.

I la lluna se la mira,
que un esguard sideral
renova enguany nostre Nadal.

De setembre a Nadal

Quan el Nadal és un projecte,
quan als calendaris regna encara l'estiu,
quan al cel el sol tot el dia és viu,
quan els avets creixen sota la lluna de setembre,
quan somies que ha arribat el fred,
quan la sopa no ens abelleix,
quan les vacances queden enrere,
quan t'empeny l'horari amb quadre negre d'esquela,
quan has de matinar per anar d'hora a estudiar,
quan li queda a l'any uns mesos per acabar...

Quan tot això està passant
has de tenir paciència i bon humor per aguantar,
que el temps passa de pressa i l'has d'aprofitar
mentre esperes amb delí aquell Nadal que un dia ha d'arribar!

Nadal a port

Ha sortit un tall de lluna
per eclipsar uns quants estels,
traspassar amb sa llum l’aigua
i contemplar el fons del mar.

Els llaüts i d’altres barques
posen dansa a l’espectacle,
el ritme és fet d’ombres
i el silenci pinta el fons sonor.

I al mig del port un arbre
contempla el teatre nocturn,
és un avet portat del nord
amb estels de plata i punts de llum.