Grèvol

Grèvol a la llum de la nit
amb reflex del flash per omplir
les zones d'ombra, i veure el fruit.

Colors del Nadal:
verd lluent,
vermell turgent.


*

Dormir a la molsa

Dormir a la molsa del pessebre
i obrir els ulls al matí
per veure el verd al sostre
tapant el cel de l'hivern.

Sentir el bens com balen,
sentir l'aigua del riu corrent,
els Reis, els patges i camells
i la Cova amb remor de gent.

Sóc el caganer rere les herbes,
que mira arreu i sent l'ambient
dels pastors i les ovelles,
de la lluna de la nit i els estels.

Un pomet de vesc

Un pomet de vesc
lligat amb corda fina
li va donar un follet
a la dolça fada de la rima.

I tot el bosc va ser poema
aquell Nadal a casa seva.
La molsa a la pineda,
el galzeran al sotabosc
i el grèvol a la roureda.

Un pomet de vesc
lligat amb corda fina.




PLANTES DE NADAL

Viu l'avet al bosc

Viu l'avet al bosc,
ballen al vent les seves branques,
s'hi passegen els picots,
els pica-soques i totes les mallerengues.

Sota la llum del sol,
sota la neu, la pluja o el gebre,
contemplant la lluna
i lluint verd als llamps de la tempesta.

Viu l'avet al bosc,
és company dels líquens i la molsa,
viu l'avet al bosc,
viu l'avet,
viu.

I l'aigua va caient

Pluja, vent,
clima d'hivern.

No veiem de nit la lluna,
no veiem llum dels estels,
hi ha foscor total al cel
i l'aigua va caient.

Mirem l'avet de casa,
la ponsètia amb llaç de plata,
els torrons a la safata
i l'aigua va caient.

Encenem la llar de foc,
ensumem resina i fum,
atiem la soca amb flama
i l'aigua va caient.

Torrem amb calma el pa
i el sopem amb bones viandes.
La son després ens venç
i l'aigua va caient.


I l'endemà, al primer raig,
tinc el cos gelat,
tinc la por als ulls,
m'aixeca el propi espant.
He somiat que he passat
la nit sencera al ras.
Sense llar de foc ni avet
ni llaç ni pa ni viandes
ni torrons ni safates ni llit ni res
i l'aigua va caient.


Pluja, vent,
clima d'hivern.

Projecte

Penjarem branques de grèvol

amb llaçades blanques de tul

per festejar les matinades roses

que espanten nits, boires i fums.

Geometria de Nadal

Cilindri boscós és el Tió.
Les esferes, boles lluentes,
els cons tots els avets
i els torrons paral·lelepípeds.

Harmonia quotidiana
al pessebre fet a escala
i a la progressió geométrica
dels reflexs lluminosos al mirall:
els fractals.

Harmonia hivernal
a cada partícula d'aigua congelada.
I el dinamisme celestial
dels astres que la santa nit llarga ens regala.

Coses del Nadal

Canelobres amb llàgrimes de cera,
el caliu que resta a la llar quan es fa tard,
i aquell ambient carregat a la sala
que m'ofega amb fum
i no em deixa anar escales amunt...

I m'obliga a dormir a la catifa,
i sols ensumo cendra i olor a cremat
i el meu pèl es desllueix
i devinc un gat pudent i desgraciat,
un gat lleig, pudent i desgraciat.

Quan miro a l'alba el pessebre
i veig uns animals tan elegants
no puc sinó riure alegre
i pensar que ells no són de veritat.

I jo, que sóc un gat lleig, pudent i desgraciat,
sóc un ésser viu. Viu, viu.
Puc anar cap aquí i cap allà
(quan no em deixen a la sala empresonat),
puc miolar i respirar,
puc gronxar-me a les cortines,
destrossar les sabatilles,
i devorar una menja deliciosa
que han preparat a casa
per a un àpat especial,
doncs és avui el dia de Nadal.




*

És la llum de Nadal

És la llum de Nadal
una llum especial
que de dia o de nit
s'encén sempre igual.

Amb un raig de mirada,
amb un desig ancestral
de trobar al cel anclada
la lluminària reial.

Figuretes

Quan l’estiu és un record

o un projecte imaginari,

quan ha caducat la tardor

i l’any s’esgota al calendari.

Quan l’agenda està impecable,

se'ns acumulen els àpats

i les nits arriben sobtades

a l’hora del berenar.

Quan el fred no és novetat

i les precipitacions constants

emblanquinen els prats

i deixen els cims blancs.

Quan l’hivern ha triomfat,

quan el Nadal ens gronxa

les alegries entre festes ancestrals,

som les figuretes d’un pessebre actual.

Som pastors carregats amb viandes,

som angelets cantant movent les ales

i anunciant les novetats,

som els Reis fent regals,

som estels als cels personals,

som la molsa, som el suro,

som les branques dels arbrats,

som els peixos dels llacs,

som els ases vora el pou,

som… figuretes dins del ball,

figuretes d’un pessebre actual.

Els rens a la tundra

Els rens a la tundra
esperen pacients,
degusten els líquens
fins que arriba el moment,
amb el solstici d'hivern,
de carregar el trineu
i transportarlo arreu.

El pare Noel,
seguici, trineu i rens
solquen els aires,
camins, llacs i boscos,
sobrevolen els núvols
buscant balcons,
xemeneies i portes
dels xiquets del món.

Cistelles de mots

Paraules de sucre,
paraules de sal,
paraules de llum,
paraules de pluja,
paraules de sol,
paraules de lluna.

Cistelles de mots
per cuinar el poema,
la veu serà el foc
i el Nadal el seu tema.

Luxe del capvespre

Baixa el termòmetre
i el vent és omnipresent,
les últimes fulles planegen
mentre el cel ens contempla
i ens ofereix un exquisit blau fosc transparent.

És aquell escenari net de l'hivern,
un luxe del capvespre
que fa néixer el desig d'un estel.

Escena

Boles blanques com la neu,
fils de plata les aguanten,
cintes lluents per tot l'arbre
s'enmirallen arreu.

Bombetes intermitents
enfilant-se per les branques
il·luminen per dins la casa
mentre cau la nit i la lluna
espia descarada des del cel.

Algun miratge

Quan l'hivern instaura el fred,
quan les flors es reserven les fragàncies
i no es prodiguen al nostre indret.

Quan les cuines perfumen les escales
amb aromes dels rostits de les safates
i el fum és ben rebut pels gats a les taulades.

Quan al carrer hi ha milers d'avets guarnits
i a les escoles caguen torrons els troncs
mentre nens i nenes cantem velles nadales.


És llavors quan el Nadal ens decora el paisatge,
ens il·lumina l'horitzó i ens regala algun miratge.

Deixeu ja la destral

Amb cada floc de neu
un desig de pau arreu,
amb cada estel del cel,
llum a tots els pobles.

Amb cada garlanda
un minut de sol a l'alba.

Amb cada avet,
un missatge a tots els llenyataires:
- deixeu ja la destral
i planteu milions d'arbres!


*

Efectes especials

No cal

No cal tallar més arbres
ni augmentar de nit les llums,
no cal regalar amb desfici
ni comprar inutilitats.

Cal celebrar el Nadal
amb la mirada il·luminada,
i el desig de ser feliç
per generar alegria il·lusionada.

O il·lusió per l'alegria generada?

Solemne i puntual

Quan se'ns escapa l'estiu

pels forats de la nostàlgia

i els dies tendeixen a escurçar-se.

Quan la tardor ens amenaça

i hem de buscar guants i flassades

a l'altell de l'enyor més oblidat.

Quan endevinem que al final del calendari

apareix un dia un mes extraordinari

carregat de les nits més presumides...

Quan el sol cedeix reialme als núvols,

comencem a esperar el Nadal.

Un Nadal que ens atraparà solemne i puntual.

-Què farem aquest Nadal?

Encendre la llar de foc
i esperar xisclets d'espurnes

amb el crepitar de cada tronc.

*

Anar afegint soques o branques,
ensumar la resina que vessa
i meditar mirant les flames.

*

Ajornar qualsevol feina,
escalar pels mots d'aquest poema
i romandre al caliu fins l'infinit.

*

-Què farem aquest Nadal?- em preguntes.

*

I ens enfilarem amb el fum cel enllà

per fer del volar un fet quotidià.

*

Viatjarem pels terrats més misteriosos

i saltarem amb els gats silenciosos.

*

Espiarem cada terrassa, cada finestra

fins trobar una animada festa.

*

Per ballar, per cantar,

per celebrar el millor Nadal.

*

-Què farem aquest Nadal?- em preguntes...

*

Cada dia que passa

Cada dia que passa,
cada nit fosca o clara,
cada minut del matí o de la tarda
cada pas per anar endavant
ens apropen una mica al Nadal.

Sentirem tocar campanes,
corals angelicals cantant,
ens atraparan la lluminària més festiva
i els anuncis, fons d’alegre felicitat.

Tocarà reverenciar els torrons,
viure entre llaços i regals,
felicitar amics i familiars
i esperar que arribin els Reis Mags.

Que el silenci de la nit

Il·lustració de Mulan Tay

Que el silenci de la nit

acompanyi tots els somnis.

*

Que la neu suau, en caure,

embolcalli al voltant nostre relleu.

*

Que el Nadal descodifiqui

cada desig que desgrana l’esperança.

*

Que a cada casa llueixi sempre

un constant, càlid i dúctil fanal.

*

Descansen les figures

Descansen les figures,
un somni anual les deté;
són les capses, a fosques,
el seu cau d'aïllament.

Tornaran a la vida
quan s'escurci el dia,
tornaran a reviure
amb el fred de l'hivern.

Belarà el be,
cridarà un pagès,
nedaran els ànecs
pel riu d'argent.

S'omplirà la cova
de llum i de gent
i sobre la molsa
lluirà un estel
per guiar el camí
als mags d'orient.

Made with free image tools @ TXT2PIC.com

Un mes

Ja ha passat un mes sencer
d'aquest any juganer
que ens regala un dia
a l'existència del febrer.

Van passant els dies

Els missatges de pau
per a uns dies d'alegria
queden ja arxivats.

Van passant els dies.

Caduquen els christmes
que ens omplien les bústies,
caduquen les cartes pels Reis
plenes d'esperances i angúnies
mentre les llums s'apaguen
i enfosqueixen les tardes creixents,
mentre els poms de pi i vesc
esdevenen secs perdent les llaçades.

Van passant els dies.

Pobres avets

Pobres avets

llençats als corralets

instal·lats al carrer!

*

Són ses fulles

tristes agulles,

han perdut aquell verd

que tenien fa un mes.

*

La mort anunciada

a la vida d'un éssers

que han estat programats

per viure els dies comptats.

*

Pobres avets.

Record dels últims Nadals...

Matí de gener

Un raig de llum primer,

mil raigs després al cel.

Matí clar de gener

que foragita als Reis...

Retornen

Retornen els Reis a Orient

amb les carrosses buides,

sense brúixola al cel

i els camells a pas lleuger

*

No tindrem sorpreses a les nits

ni corones a les postres

ni colors per estrenar

ni desigs perquè es facin realitat

ni la por de que el correu arribi tard

ni enveja dels veïns

ni esperances, ni Reis Mags.

*

No tindrem carbó ni regals,

haurem d'esperar que passi un any.

*

És hora ja

És hora ja
d'arxivar els somnis ben desats,
de llençar les capses buides,
de guardar alegries contingudes
i d'oblidar les ganes de ballar.

És hora ja
de posar-se a contemplar
un calendari que a diari
ens omplirà el temps de goig,
de llum, de por o de projectes,
d'avorriment o de sorpreses,
d'harmonia o desencants.

És hora ja.

Nit de Reis

Nit de Reis

llarga, freda,

emocionant, intensa.

*

Plena d'hores per somiar,

plena d'hores per suar,

percebre sorolls aquí i allà

pensar, pensar i esperar...

*

Aniversari d'il·lusori,

màgia, llum i rebombori.

*

Cavalcada

Fred a la cara

guants a les mans,

mirada a la Cavalcada

i als ulls, totes les llums.

*

El cometa que guia als Mags,

els estels que naveguen pel cel,

les bombetes de tot el carrer

i els reflexes i els focus i els raigs

i les il·lusions i els somnis i els llamps.

*

Mosaic. Ravenna

Ofrena dels Reis Mags

Mosaic sobre or

Església de Sant Apol·linar Nuovo

Ravenna

Itàlia

L'adoració dels Mags, Bolonia

Grup escultòric en fusta policromada
S. XIV

Església de la Trinitat

Basílica de Santo Stefano

Bolonia

Itàlia

Poema d'any nou

Que l'any nou ens rebi
amb lluminosos paisatges,
ritme harmoniós
i alegria a tots els àmbits.

I curiositat il·limitada,
poms d'idees amb sorpreses,
energia vital i saviesa,
pluges raonables,
salut pel planeta,
territoris abastables
i camins per arribar-hi,
desigs, somnis,
temps per fruir
del compàs de la vida,
capacitat per fugir
de les foscors i les opacitats,
equilibri entre companyies i soledats,
bon cinema, clarividència
i un google sempre a mà.

Matí de Nadal

Matí de Nadal amb sol

a un cel de blau hivern.

*

És lleuger el fred,

és buit el carrer,

és d'hora encara.

*

I el Tió, descansa.

Els galets

Ja esperen els galets
el moment emocionant
d'esdevenir en un no res
l'excel·lència del Nadal.

Bull l'olla amb els cigrons,
la botifarra, la pilota i la col,
i aviat la pasta submarinista
serà la més gran protagonista.

Sobrarà mitja plata de carn d'olla,
quasi tot el pollastre farcit per l'endemà,
però la sopa de galets, tota tota, triomfarà!

Nadal d'escena

Ha sortit la lluna plena

a contemplar la nit,

és un Nadal d'escena

amb un cel tan lluït.

*

I sento de fons a Bach,

interpreten el Magnificat.

És, tot plegat,

de l'harmonia un esclat.

Canapès: el primer plat pel sopar de la Nit de Nadal

Molts models de canapès,

varietat per a tots els gustos...

Comprar un pa de qualitat,

de motllo i descrostat,

tallar la molla a quadradets,

i disfressarla amb ingredients

valorats pels bons gourmets:

serrà de porc ibèric,

pernil dolç, pinya del tròpic,

pernil curat de cuixa d'ànec,

paté de "fuà", tàpares verdes,

formatge fort i nous pelades,

salmó fumat d'aigues gelades,

anxoves fines i olivada,

caviar del Volga amb llimona,

sobre mantega en capa fina

extesa al pa amb gran estima.

Tastar de tot amb vi del bo,

i compartir-ho envoltada d'adequada companyia.

Nadal a un carrer de Budapest

L'hivern

Ens endinsa l'hivern al món del fred,
als vents més gèlids del nord,
a les nits desolades sobre les nevades.

Veurem els arbres nus,
veurem els paisatges en blanc i negre,
veurem poques hores de llum
i el sol amb la trajectòria declinada,
veurem poques hores de llum,
veurem els paisatges en blanc i negre,
veurem els arbres nus.

Al cel, a terra

Al cel, Venus i la lluna,
núvols grisos de passeig
i un avió de passatgers.

*

Quin panorama esplèndid de nit oscura,
llarga, transparent, freda,
veuen per la finestreta els viatgers!

*

I clar, la ciutat il·luminada
enganxada al terra,
abillada tota ella pel Nadal.

*

Segles

Quan l'any s'escapa

i els dies són comptats.

Quan el temps il·limitat

ens esmicola el dia a dia.

Quan la finitud és un concepte

que fragmenta la realitat.

Quan llisquem per la vida

estrenarem un altre any.

I quan els anys acumulats

esdevinguin segles,

serem éssers caducats.

Poesia

Poesia de Nadal



********Poesia del solstici





Poesia de l'hivern********




*********Poesia dels Reis Mags**********






******* Poesia del raïm******




********Poesia de l'any nou********

El camí del Reis

Ja caminen pel desert
aixecant la sorra fina
que ennuvola tot l'ambient.

I de nit, en aturar-se la caravana,
queden al descobert
les llums més nítides del cel.

Milers i milers d'estels
contemplen el campament
i guiaran el camí del Reis.

És el dia més curt

És el dia més curt,
Són les hores més llargues,
És el fred que se’ns filtra,
És l’osmosi entrellums.



El carrer ja tremola
Mentre el cel blanc acarona
Les corredisses de la gent
Amb coreografia de compra.



I sentim, ve de lluny,
La cantarella d'avui més pròpia:
La quitxalla de San Ildefons
Cridant que la sort de la rifa ens te fòbia.

Un Rei autèntic

Estrelles lluminoses

Entrar per la porta gran

Entrar per la porta gran a la festa del Nadal,
travessar el solstici amb cara de cerimònia
patint el gebre, la neu i el fred i la nevada
sota una nit cèlebre i immensa, serena o amb boira,
fosca, luxosa, hivernal, per a molts pobles sagrada.


Entrar per la porta dels secrets, del cel obscur,
dels esdeveniments desconeguts que ens oferirà el futur
si la vida ens atorga el privilegi de tenir-nos abraçats.

Entrar per la porta gran a la festa del Nadal.

Nostàlgia

Nostàlgia de la llum de l'estiu,
finestres tancades, terrasses orfes,
camins que la nit esborra
i el dia enfanga...

Nostàlgia de les mànigues curtes,
de les ulleres de sol imprescindibles,
nostàlgia de l'aigua freda,
nostàlgia del got d'orxata,
nostàlgia ara de la suor salada.

Solícita i negra

Sol·lícita i negra arriba la nit,

expandida, superba, límit d'infinit,

la col·loca en safata el solstici d'hivern

perquè llueixi cada garnalda als avets,

les façanes enceses

i les bombetes de festa que hi ha als carrers.

*

Esfera de foscor,

cau de constel·lacions,

esclat de galàxies,

remor dels estels.

*

I enguany,

la lluna que creix.

*