ALBA
ALEIX
ANDREA
ANDRÉS
ARIADNA
EMILIANO
ENRIC
ERIK
GUILLEM
HUMBERT
JAN
JORDAN
JORDI
LAURA
MARTINA
NADIA
NATHALY
PAULA
ROGER
SERGIO
TOMÁS

Blanc etern

Cavalca el silenci
entre els cims i els estels.


Neu i gel
a les altes carenes
que acaronen el cel.

Blanc etern,
color d'hivern.

Sona a la ràdio

Sona a la ràdio un programa especial
dedicat tot sencer al Nadal.

Poemes, històries de pessebres, cançons,
receptes de cuina, fires i tradicions.

I entre cada espai, discursos de pau,
i un concert musicat, cantata d'hivern.

Parlen ara del temps,
dels pobres del carrer
que es congelen de fred,
de les vacances del nens,
del Tió, de cava i torrons,
dels palestins a Israel,
de la cova de Belem,
de sa història recent,
de les notícies de la Terra,
les trampes de la guerra
i les tempestes del cel.

Sona a la ràdio un programa especial...

A la Fira

Mirant l'horitzó
veiem una franja:
és la llum que neix
amb l'albada tardana.

Es dilueix cada estel,
la foscor s'il·lumina
la boira s'esvaeix
i el cel blau domina.

És un dia curt d'hivern
que ens porta hores de fred
per preparar un Nadal ja imminent
localitzant a la Fira grèvol i vesc,
molsa, suro i quatre branques d'avet.

Duplica l'eco les paraules

Duplica l'eco les paraules
reverberen mots i sons,
així que a les muntanyes
ressona clar el comunicat.

Es desperten els pastors,
donen vida al paisatge
i es desplacen veloçment
per copsar l'esdeveniment.

Va arribant la caravana de l'Orient
tot seguint l'estel del firmament.
Espavilen pagesos i pescadors,
llenyataires, moliners i caçadors,
i els animals als corrals de cada casa.
El caganer escolta els rumors
mentre s'amaga, s'ajup i caga.

Al pessebre, l'enrenou
que a la cova hi ha un Nen nou!

Sense llum

Sense llum, tot a les fosques
creus que pots tocar l'espai
amb les mans lluny i estirades.

No gosses encendre la lampareta,
que si t'enxampa el Rei despert
et deixarà carbó o un cagarro amb pudoreta.

Te'n tornes al llit
caminant com un sonàmbul,
que no són hores de provar
habilitats d'equilibrista fi
precisament la nit d'avui.

Les figuretes del pessebre

Es desplacen a poc a poc,
avancen quan no les veig.
Van directes a la cova
tot seguint el gran estel.

Han passat de llarg pel poble,
han passat també pel riu
travessant el pont de suro
i deixant enrera el pou.

Arribaran qualsevol dia
amb el seu petit avanç,
que els viatges es fan amb passes,
un peu darrera i l'altre al davant.

Van així les figuretes avançant
i també la gent més gran
que habita el món de veus i carn.

Nadal

Arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Què serà aquest soroll?
Tot surt dels armaris,
tot surt dels records:
espelmes i estrelles,
avets i pessebres...
El Tió amb barretina,
cagarà una joguina.

Tot surt dels armaris,
tot surt dels records
si veus que com sempre
arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Mentre l'escola és tancada.

Ha cremat la neu tota l'herba
que al prat lluïa verda
quan era estiu o primavera.

No hi ha color al camp,
tot és gris o blanc i negre
que l'hivern ens ha dut el fred
a tot el nostre hemisferi.

Farem ninots de neu
amb el nas de pastanaga
mentre l'escola és tancada.

Farem el pessebre
amb figures de porcellana
mentre l'escola és tancada.

Farem vacances de Nadal
jugant fins el tard
mentre l'escola és tancada.

Farem bossetes de raïm
l'últim dia de l'any
mentre l'escola és tancada.

Anirem a veure el Rei
amb la carta preparada
mentre l'escola és tancada.

El dia de Nadal

Moltes hores de foscor,

una nit immensa i freda,

antesala d’una festa

que ens duu llum i escalfor.

Amb fum a la cuina,

l’avet al rebedor,

el pessebre a la sala

nadales a l’escala

i gent al menjador.

Dinem amb alegria,

mengem amb il·lusió,

que de dies de Nadal

només hi ha un a l'any!

Nadal a port

Ha sortit un tall de lluna
per eclipsar uns quants estels,
traspassar amb sa llum l’aigua
i contemplar el fons del mar.

Els llaüts i d’altres barques
posen dansa a l’espectacle,
el ritme és fet d’ombres
i el silenci pinta el fons sonor.

I al mig del port un arbre
contempla el teatre nocturn,
és un avet portat del nord
amb estels de plata i punts de llum.

Vestirem l'avet


Vestirem l'avet amb llums,
li posarem una estrella al damunt
i penjarem boles daurades
a les branques més poblades.

I serà el propi testimoni
de la mort a poc a poc:
li aniran caient les fulles
i se li esborrarà el color,
doncs sabent que és lluny del bosc
anirà perdent la vida
enyorant la llum del sol
i el fred del cel quan es fa fosc.

Ha fugit




Ha fugit un sol molt tènue,
la llum apaivagada per la tarda
s'ha esvaït davant nostra mirada.

I s'encén al cel el primer estel
quan la nit és sols un projecte
que caurà sobre els carrers
a l'hora del passeig darrer.

Quan la lluna festegi amb la foscor
i el fred s'apoderi a l'exterior
del més petit alè de vida,
trobarem a dins de casa
l'abundor del Nadal sobre la taula
a la vora d'un pessebre
carregat de figuretes inapetents.

El gall de Nadal

Ja no canta el gall,
ha callat tota la granja
els matins són de silenci
i els dies de funeral.

Ja és carn a la cassola,
ja és el gall a la taula de Nadal.
No puc pas menjar aquest àpat
per la pena de no veure'l al corral.

La nit de Nadal

Encén les espelmes,
que la nit ha arribat;
l'avet amb estrelles
està il·luminat.

A punt el sopar,
la sopa i el rap,
tothom a taula
que l'àpat és grat.

És la nit de Nadal,
la més gran de l'any,
perquè cada ovella
trobi el seu corral.

Poemes de Nadal per la classe de P4



BON NADAL

Hem aprés una nadala,
hem pintat una postal
per dir-vos amb alegria:
que tingueu un bon Nadal!

CAP D'ANY

Preparem el raïm
i estrenem el calendari,
que quan sonin les campanes
l’any nou serà estrella al noticiari.


REIS

Ja arriba la caravana
del tres Reis amb els camells.

Travessen el desert
tot venint des de l’orient,
seguint aquella estrella
que al cel llueix com la més bella.

Escena de Nadal

La llar de foc protagonitza
aquesta escena de Nadal
quan la nevada emblanquina
els boscos de la vall.

Soques seques,
pinyes i branques
entre cendres i flames
bressolen fum i calor.

Arraulit el gat contempla
com les espurnes de la llar
il·luminen tota la sala
mentre es vesteix el cel de gala.

Continua el foc cremant
tota la nit de Nadal
i les figuretes del pessebre
així es van escalfant.

Esperem que arribi Nadal

Mig any des de Sant Joan
esperem que arribi Nadal,
per penjar estels a un cel de paper,
i les nostres esperances a cartes pels Reis.

Ressucitaran els pobres,
esquiaran els rics,
faran vacances els nens,
mataran pollastres a pagès
i encendran els botiguers
cortines de llums als carrers.

Congelarà la nit els tolls de pluja
i s'hi emmirallarà allà la lluna.

Esperem que arribi Nadal...

Els estels fan un gran mapa

El cel és ple d’enigmes,
la foscor d’interrogants,
ens dóna el Nadal pistes
per anar-los calibrant.

Els estels fan un gran mapa
i el silenci el fons sonor,
la il·lusió feta raig a cada esguard
il·lumina la gelor instaurada al voltant.

I la nit de Nadal,
energia i màgia hivernal,
deixa entrar una diada
de torrons, cava i sobretaula.

Que no ens manqui mai el mapa
ni la dolçor més ponderada
per fruir de la festa esperada.

Que no ens manqui el fons sonor,
que no ens manquin el projectes
per gestar un món millor.

Mirada sideral

Cada nit busca la lluna
amb mirada sideral
si ha acampat entre palmeres
una caravana reial,
la parafernàlia etèria

de presència cíclica incondicional.

I la troba sota un fred hivernal

una vegada cada any
arraulida, poderosa, oriental,
sota un gran estel daurat
i una lluna encuriosida
que busca amb mirada sideral
si ha acampat entre palmeres
una caravana reial,
la parafernàlia etèria

de presència cíclica incondicional.

Un estel fugaç

Fa una nit de fred intens,
ja s'entelen tots els vidres
mentre dibuixo a les finestres
siluetes de camells
i les efígies del tres Reis.

I al cel de cop hi veig
un estel fugaç que talla el vent.

Ja marxen

Ja marxen els tres Reis,
ja se'n van camí enllà.

Sabem, però, que tornaran
una nit freda de gener
quan arribi l'any que ve.

És una esperança, una il·lusió,
els veurem per finestres i balcons,
seguiran aquella estrella a la foscor
i seuran amb cerimònia al menjador
per beure's tres copetes de vi bo.

Carta del Tió

Estimades nenes, estimats nens,


Sóc una soca humida del bosc
i vinc a visitar-vos
per dir-vos que encara que tingui aspecte de tronc
m’agraden les menges variades:
la cansalada viada amb ceba fumada,
les closques de pinyons i nous i avellanes,
les pells de mandarines i taronges valencianes,
engrunes d’entrepà i galetes torrades.

Si sou bons nens i em porteu esmorzar, dinar i berenar
jo seré generós a l’hora de cagar
i la meva màgia interior arraulida tot l’any
transformarà ara les vostres generositats
en nadalenques llufes i ventositats
acompanyades de dolços que us atorgaran la felicitat.

(Si us plau, quan sigui el moment de cagar no carregueu tanta força als cops de bastó, que em deixeu ben baldat!)

Gràcies, i bon Nadal a tots i totes.



El Tió

El cel serè

El cel serè ronda aquests dies
les cases i els carrers,
foragita núvols grisos
i les pluges del hivern.

El cel serè pinta el dia
d’un blau clar i transparent
amb llum esfèrica lluent.

El cel serè llueix de nit
forats de llum,
punts blancs a la foscor.

El cel serè
avui està proper,
i vol saber
què ens provoca l’emoció.

Nit i dia el cel serè
s’assabenta que és Nadal,
veu que és un període especial,
endevina que ens agraden les nevades,
estrenar guants i bufandes,
sentir baixet cantar nadales,
veure les aules tancades
i desfilar carrosses orientals atrafegades.

Nit i dia, el cel serè.

Ja se senten les petjades

Ja se senten les petjades
cada dia més a prop,
s’acosta aquí el brogit
i neix algun que altre desig.

Ja arriba, ja és aquí!

És la immensa caravana
d’uns Reis sense país,
dels monarques ideals
que sols actuen pels Nadals.

La gran cohort de patges
carrega cofres sobre els ases,
i baguls sobre els camells
on hi duen cartes dels nens
dirigides als tres Reis.


Juguesques, cançons i endevinalles,
i a totes les acampades unes rondalles.
S'ho passen bé els Reis
a la llum dels estels!


Què serà?
Què no serà?
Què serà el que em portaran?

Ja se senten les petjades
cada dia més a prop,
s’acosta aquí el brogit
i neix algun que altre desig.

A l'illa blanca

Totes les llums del cel,
cada fanal de la plaça,
i el vell far de l‘est
s’han posat avui d’acord
per il·luminar del tot
una nit de boira i neu
retallada d’antics somnis.

Núvols a ran de terra
i les taulades ja cobertes,
el mar amb l’aigua quieta
i un vent lleuger, fredor extrema.

I tothom a l’illa blanca
te pressa per anar a missa del gall
lluint pels carrers del poble
silueta i ombra amb compàs de ball.

El silenci s'ha fet nit

El silenci s’ha fet nit
i el cel serè
és ja univers d’estels.

Sortirà el sol a l’alba
i la llum serà gelada.
I el brogit del dia clar,
i els sons de la vida quotidiana
seran emmudits ja a la vesprada
pel Nadal que ens tanca a dins de casa.

El silenci s’ha fet nit
i el cel serè
és ja univers d’estels.

Caminant pel desert

Caminant pel desert
avança una caravana.

Van patges i camells
liderats per tres Reis
marxant cap a l’oest.

Venen de l’orient
seguint aquell cometa
que sembla un gran estel
i els hi marca la drecera.

Les inclemències del temps
no aturen el seguici;
neva i gela sovint,
són freqüents les tempestes
amb ventades sobiranes
i cruïlles esborrades.

Porten mantes i pells
i catifes perses
per dormir càlidament
mirant-se les estrelles.

Cada albada els empeny
cap a la meta esperada,
docs volen arribar a temps
al més famós dels naixements.

Caminant pel desert
avança una caravana.

Ha nascut

Ha nascut un any petit
batejat a mitjanit
amb raïm i campanades
que li han fet de padrins.

Ja desplaça a l'any passat,
ja empeny al calendari
i estrena un inventari
fet de bones intencions.

Ens durà festes i balls,
massa dies laborables
i vacances ideals.

Ha nascut un any petit!

Ha sortit avui la lluna

Ha sortit avui la lluna,
ha sortit aquesta nit
a mirar-se una estrella
que guia als Reis d'Orient.

Hi ha al cel una gran misteri,
no sabem què fa més llum,
si la lluna amb cara de plata
o el cometa del tres Reis.

Ha sortit avui la lluna,
ha sortit aquesta nit
a mirar-se una estrella
que guia als Reis d'Orient.

La lluna (P3)

La lluna em mira
penjada del cel,
la lluna em mira
i em fa l'ullet!


És la lluna gran
de la nit de Nadal.

La dansa de Nadal (P4)

Ha nevat a les muntanyes
i el mar sembla un mirall;
ballen totes les estrelles
i la lluna pren un bany.


Ha nevat a les muntanyes
i el mar sembla un mirall;
ballen totes les estrelles
fan la dansa de Nadal.

Em mira de nit la lluna (P5)

Em mira de nit la lluna
quan els vidres la conviden a passar
i em fa dormir així al coixí,
així fins demà a mig matí.

I somio sí, sí, sí,
que el Tió caga torró,
que l’avet del bosc és generós
i que el Nadal dura tot l’any.

Em mira de nit la lluna
quan els vidres la conviden a passar,
em fa dormir així al coixí,
així fins demà a mig matí.

Plantes de Nadal

Al bosc queda poc vesc
està en perill el grèvol
i quasi extingit el galzeran...

Se'ns esgoten al Planeta
les plantes de Nadal!

Fora, però, catastrofismes,
que encara queda el món virtual
per contemplar bé les imatges
de tanta espècie vegetal.

Ve radiant

Ens ha arribat el fred a l’hemisferi.
Ve radiant, gelat, ple de misteri:
ens fica dins les cases,
ens fa lluir la llar de foc,
ens porta el Tió del bosc
i mil llums quan es fa fosc.

I tot el vent i les nevades
i les pluges torrencials
seran providencials
si tenim bones teulades,
botes noves per estrenar,
anorac i un bon berenar.

Ens ha arribat el fred a l’hemisferi.
Ve radiant, gelat, ple de misteri.

Una tarda d'hivern

Cau una pluja lleu
quan la nit és encara un projecte
amb ganes d'instaurar-se al carrer.

I és la ciutat un formiguer
de persones ennegrides
per les robes hivernals
i una pila de feines enrederides:
han d'anar a comprar regals,
i preparar el farcit del gall,
tirar a la bústia les postals
i encarregar les postres pel Nadal.

Caminen molt atrafegades
doncs és el temps finit, ho saben,
i les oportunitats s'acaben.

Trepitgen els basalts,
es mullen botes i sabates
i el fred de l'ambient
els hi congela les mirades.

I quan la fosca nit
tanca les portes de les botigues
queden a terra les petjades
i el record del brogit d'una tarda d'hivern
perdut al pou finit dels temps de les llaçades.

Projectes immediats

Retallarem en cartolina
vint estels i mitja lluna,
prepararem el decorat:
cel de nit i alguna duna.

Rentarem catifes i cortines,
congelarem dotzenes de canelons
nedant en beixamel a les safates;
comprarem cava i torró,
encendrem llums de colors.

I és que ja ningú s’escapa:
l’esperit del Nadal ens atrapa
per omplir-nos la vida d'emocions.

Amagat

Amagat entre la molsa
ha quedat el meu Nadal
i rovellat sota l'estora
aquell somni sideral:

volar per les teulades,
mirar pels finestrals,
buscar pous de ciència
i històries ancestrals,
descriure algunes màgies
tocant el cel llunyà.

Parxís

Camins fan les fitxes
per sobre el taulell
fins guanyar la partida
o un campionat per tota la vida.

Si desapareixen, s'esfumen,
o s'amaguen les fitxes
arriben a temps els tres Reis
per deixar-te'n més.

I així passa la vida,
ara és de dia i el sol t'il·lumina,
ara és de nit i la lluna et mira.

I un dia veuràs
com totes plegades
les fitxes de ta vida
faran una trobada:
sortiran de sota la catifa,
del fons del sofà,
de dins el coixins,
les fitxes del parxís.


I així passa la vida,
ara és de dia i el sol t'il·lumina,
ara és de nit i la lluna et mira.

A cada racó

Cada mig any
hi ha un solstici,
cada nit un camí
cada dia una data
i cada curs un Nadal.
I és aquest especial:
veuràs si les mires
llums al mirall,
ombres fosques ballant al voltant
i a la porta dels ulls un regal
que et fan les muses jugant
en dictar-te paraules, poemes i dites,
cançons, rodolins o cantates boniques.
Escolta, mira i analitza,
que a cada racó
trobaràs una font d’inspiració.

Plantar un avet

Sí,
avui!:
plantar
un avet
a un bosc
de cases altes.
Plantar un avet
d'un etern vital verd,
penjar a cada fulla un desig,
a cada branca gran una garlanda,
un llaç al tronc principal de seda blanca
i regar l'arrel amb aigua clara a ritme de nadala.
Plantar un avet
al mig d'un bosc
de cases altes.

Avet

Oh!
Nit i dia
el cel serè,
ara transparent
s’assabenta que és Nadal,
veu que és un període especial,
endevina que ens agraden les nevades,
estrenar guants i bufandes,
sentir baixet cantar nadales,
veure les aules tancades
i desfilar al carrer carrosses atrafegades.
Nit i dia
el cel serè.

Frontisses lluents,
i marbre rosa a les escales
per fer moltes desfilades...

El Tió caga a ritme de nadales
mentre Santa Claus balla grotesc,
els Reis s'amaguen rere els vidres
i el majordom decora els avets.

Al jardí els convidats i convidades
fan tertúlia amb patges i camells
tot mirant com al pessebre s'acomoden les figures
sota una nit de lluna plena i fred de gel.

Comenten entre ells
traient entre els mots tots núvols d'alè
que no els importaria ara
tenir una casa i no viure al carrer.

Solstici d'hivern

La nit més llarga de l’any
posa nom a aquesta data:
és avui el solstici d’hivern
que li roba hores al dia
allarga la durada als somnis,
encén bombetes dins la foscor,
sembra l’esperança en el nou temps,
escombra les rancúnies,
i enceta nostre futur...

I tots els futurs del món.
I els mons del món futur.

Cada any té dos solsticis,
cada hivern el seu Nadal,
cada nit la seva albada,
cada platja ses onades,
cada plaça uns fanals
i cada cicle el seu final.

Cada Nadal

Contemplar el camí per fer
sota un cel plagat d'estels
esperant que la roda del temps
ens porti cada Nadal
una garlanda d'esperances...

És un mirall la lluna

És un mirall la lluna
de la llum més oportuna
que emana del sol
i escalfa el nostre món.

Vigila silenciosa els oceans,
els somnis dels navegants,
i la Cavalcada Real
que recorre el Planeta.

Contempla des de dalt
les llums del Nadal,
les ombres més ocultes
i les nits màgiques del temps.

Llegenda de tres monarques

Les dunes fan carena
per protegir el campament
de les gèlides ventades
que amenacen els camells.

La nit furta serena
llum a l’últim raig de sol
mentre patges i servents
instal·len les tendes al desert.

No hi falten dàtils, nous, farina i mel
per sopar al voltant de la foguera
i acabar amb una sobretaula
de contes, històries i alguna faula.

Expliquen la llegenda
d’un estel brillant damunt la Terra
que abdueix a tres monarques
per carregar-los de regals
destinats als fills dels menestrals.

Els somnis d'aquella nit
van quedar enregistrats
a l'espai fosc fet d'infinit.

Ha bufat un vent del nord

Ha bufat un vent del Nord
que ens duu amb alegria
el trineu del vell Noel.

Va lliscant per les muntanyes,
va lliscant per les valls blanques,
evitant al seu camí autopistes de peatge,
doncs li agrada incorporar l’aventura al seu viatge.

Salta cases i muralles,
sobrevola els barrancs,
levita sobre els mars
o navega per ses aigües.
Traspassa les tempestes,
cavalca sobre els llamps,
naufraga entre els núvols,
es cabussa a les rieres
i s’emmiralla a tots els llacs.


I ara truquen a la porta!
Em porten un regal?
Ai, espera que em desperti
d’aquest somni que semblava tan real…

Travessar els vidres amb la mirada

Travessar els vidres amb la mirada,
veure el carrer i tota sa lluminària,
la gent de pressa, molt atrafegada
i el fred instal·lat a cada cantonada.

Esperar a que comenci la nevada,
posar a la llar de foc les soques més seques
rescatant de l’oblit els Nadals d’altre temps
quan el pollastre era un luxe anual
i les àvies sargien els mitjons de la canalla...

Contemplar el blanc dipositat amb calma
sobre l’asfalt i els cotxes i els terrats,
rebre la nit tancant les llums de la cambra
davant d’un espectacle impagable i ancestral.
Dormir a fosques mentre s’apaga el foc,
s’encén la lluna plena i neix l’albada.

Qui vol repetir?

Avui és el dia:
mengem escudella,
pollastre farcit
i torrons d'ametlla.

Qui vol repetir?

Si algú es queda amb gana
que no digui res,
que escolti el poema
amb molta atenció,
atipa i agrada
sense discussió.

Avui és el dia:
mengem escudella,
pollastre farcit
i torrons d'ametlla.

Qui vol repetir?

Llums

Té la franja de llum
un color absolut blanc,
ja il·lumina la carena
mentre a la vall regna la nit.

Es desperten els camells,
s’aixeca la caravana
i quan mana al cel l’albada
ja avancen tots a ritme lent.

Van els Reis molt carregats
amb l’avitualla habitual
d’or, encens i mirra
i el raïm d’alguna vinya.

Trigaran un munt de dies
en arribar al seu destí,
pel camí que un gran estel
dibuixa cada nit al cel
sobre el mapa d’un vell somni.

Estimats Reis de l'Orient

Us demano que al camí
hi poseu uns quants miratges,
us demano que al balcó
em deixeu un bosc de pins,
us demano que de nit
encengueu tres llunes noves,
us demano que de dia
fiqueu somnis al coixí,
i us demano que a la vida
ningú hagi de patir.

I ara acabaré
dient-vos,
estimats reis de l'orient,
que si us demano impossibles
és que veig que amb l’esperança
de voler un món millor
hem d’empènyer els nostres somnis
a un futur encisador.


Us agraeixo l'atenció
i fins l'any que ve.

Al caravanserrall

Al caravanserrall amagat dins el poblat
arribà la caravana
per passar la nit d’hivern
ben aixoplugada.

No hi cabien els camells
a la quadra que els hi era destinada,
doncs la porta era estreta
i no permetia la girada.

Tres Reis i el seu seguici
van perdre allà la calma,
els camellers fent maniobres,
els patges maleint aquella fonda
i els camells somniant
amb l’estelada d’allà fora.

I vet aquí que emmurriats
dormiren persones i animals
sota un sostre al poblat
protegint-se dels perills
i els lladres de la nit.

Neu

La flassada de neu blanca
ha caigut damunt de casa.
La flassada de neu nova
ha tapat el meu carrer.

Quan m’aixeco i veig això,
busco ràpid l’anorac,
surto a fora i faig l’avió,
fins que em queda el nas gelat.

Noël

Al mar hi ha una roca,
a la roca un ocell:
sembla una gavina
volant cap el cel.

Arriba a la platja
i troba un vaixell.
Ho mira i remira:
-És el vell Noël,
que navega i canvia
trineu per vaixell!

-Hola bon ancià-,
saluda l'ocell.

I el Pare Noël
assenyala amb la mà
un sac de dolçaines
folrades de plata
i paper de cristall.

-Agafa unes quantes-
li diu l'home gran,
-i ves a deixarles
per tota la ciutat.

I vet aquí que un dia
van ploure
dolços als terrats
de totes les cases
en comptes de bombes,
i la metralla habitual
a les que la guerra
els tenia acostumats.

L'any nou

Les teulades ja són blanques,
el fum fugint amunt,
foc a dins les cases
i als carrers puntets de llum.

El fred empeny la gent,
la pressa ara mana,
la vianda és d’argent
i els convidats tenen gana.

Comença el banquet
menja i no calla la canalla
fins que la campana balla
amb el raïm de mitjanit.

I així l’any nou arriba al poble
entre teulades blanques,
el fum fugint amunt,
foc a dins les cases
i als carrers puntets de llum.

El pessebre

Ha nevat a tot el poble,
ha nevat farina blanca...
Les muntanyes són de suro,
els vidres de cel·lofana.

I estirat al llit amb febre
em miro jo el pessebre:
caminen els camells
amb santa parsimònia,
van darrera els Reis
amb molta cerimònia...

Les figures ara parlen,
les figures ara riuen,
les figures ara criden...
només calla el caganer,
que té feina per fer.
I estirat al llit amb febre
em miro jo el pessebre.

L'avet de la fira

L'avet de la fira
ma mare se'l mira.

-Hi cabrà al menjador?
o potser al rebedor?

-No el compris, no mare
que aquest és molt gran,
m'agrada el petit
per sobre del llit.

-Al llit un avet?

-Sí, mare, sí.
Que perdi les punxes
mentre tu l'engronxes,
que mori tranquil
un avet entre mil.

La panera

Qui truca a la porta
d'aquesta manera?
Algú amb la panera
per fer xerinola.

Olives farcides
en llaunes daurades,
la mel i avellanes
amb iemes cremades.

Una gran ampolla
de cava i les copes,
i nous ben torrades
per tota la colla.

-Entreu dins la casa
i deixeu-la a terra,
que aquesta panera
l'acabo sencera.
Convido als amics,
als pobres i als rics.

Pujarà la portera
i dirà sense espera:
-Aquell gran regal
és pel principal.

Si trobes un avet

Si
trobes
un avet
vestit amb
llums de fada,
si trobes un avet
posat a dins de casa,
és que ha arribat Nadal.


I buscarem al cel de nit
l’estrella de l’orient
o la lluna de llum blanca.

Una estrella

A casa una estrella
està sempre encesa
a dalt del portal
quan arriba Nadal.

Nadal

Arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Què serà aquest soroll?
Tot surt dels armaris,
tot surt dels records:
espelmes i estrelles,
avets i pessebres...
el Tió amb barretina,
cagarà una joguina.

Tot surt dels armaris,
tot surt dels records
si veus que com sempre
arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Els Reis

Tres camells d’Orient llunyà
s’han parat allà a l’oasi,
que el Rei Gaspar vol descansar.

-Majestat, que tenim pressa,
li diu nerviós en Baltasar.
Intervé en Melcior a la conversa:
-tranquils, companys,
que ens guia aquella estrella
i al cel queda suspesa
si parem de cop o per sorpresa
i avança cap al davant
si caminem amb lleugeresa.

Un any de vacances

Veig un estel
que puja, que puja,
veig un estel
de la Terra al cel.

Té una cua llarga
amb cintes al vent
que lliguen la panxa
d'un Rei de l'Orient.

Un any de vacances
li espera allà dalt,
un any de vacances
fins l'altre Nadal.

Poema de Nadal

Neu a les muntanyes,
les estrelles, llunyanes.

La lluna, un fanal.
És la nit de Nadal.

Llum de lluny

Llum de lluny
per sobre les muntanyes,
llum de lluny
per sobre del desert.

Llum de lluny
guiant la cavalcada,
llum de lluny
que guia els Reis d’Orient.

Llum de lluny
entre milions d’estels,
llum de lluny
penjat de nit al cel.

L'avet

De nit i de dia
a muntanya l'avet
pensa amb alegria
que l'amo Pepet
dina cada dia.

Arriba l'hivern
i una manta blanca.
La serra gegant
l'avet ara talla.

De nit i de dia
a casa l'avet
mor d'agonia,
que l'amo Pepet
li ha tret l'alegria.

Hi ha lluna plena

Ja cau un estel
a sobre la Terra.
Ja van tres camells,
hi ha lluna plena.

No tenen ni set
ni gana ni pena,
que algú els espera
hores a la nit.

Senyors de l'orient,
a punt d'arribar...
Ja van tres camells
sense descansar.

Ja cau un estel
a sobre la Terra.
Ja van tres camells,
hi ha lluna plena.

L'esquitx d'una espurna

L'esquitx d'una espurna
ha vingut als meus ulls,
un Rei d'allà dalt
molt baixet m'ha parlat:

-Escriu-me un carta
i digues què vols,
t'ompliré la sabata
tota plena de sols.
Un sol que il·lumini
tota la foscor.
Un sol que esvaeixi
de molts nens la por.
Un sol que ens esquitxi
arreu la calor.

I els altres,
inflats com a globus,
els deixes anar,
que als altres planetes
també hi ha Nadal.

La llum era molt blanca

La llum era molt blanca,
l’estela, mans de fada,
l’ombra fosca un mar de fons.

La nit, quasi adormida,
el llit, un cau de son,
l’estel que a sobre em queia,
un ensurt esfereïdor.

Vaig cridar i la memòria
de seguida em digué:
no t’espantis, vida meva,
que és avui la nit de Reis.

Els pastors

Els pastors torren el pa
quan la nit cobreix la Terra;
se’l mengen amb formatge
parlant del foc i de l’oratge....

Que si demà tindrem tempesta,
que si la neu caurà al vespre,
que si haurem d’anar a buscar més llenya.

_Mireu, mireu aquella estranya i gran estrella
que assenyala una cova a la carena....!


I ja s’estiren per dormir,
i somien els pastors que comencen els nous segles.

Anirem a la fira

Anirem a la Fira
per omplir de Nadal
la vista i l’oïda,
que els somnis no cal.

Tinc un gat equilibrista

Tinc un gat equilibrista
que es mira el cel de nit.
Vol tocar amb els bigotis
la lluna i un trosset del infinit.

Passeja silenciós
vora casa cap el bosc;
mira el gat des de fora al interior
i veu darrera els vidres
el foc, el fum, l’escalfor
i un avet guarnit amb llums, estrelles i el meu cor.

Ja no fuig, ja no el gat
busca la porta per entrar-hi d’immediat,
vol estarrufar-se dins de casa,
vol estarrufar-se el gat,
que ha ensumat l’arribada del Nadal.

Carta dels Reis

Estimats nenes i nens i tota la gent,

Som nosaltres els tres Reis
que arribem des del Orient,
traspassem moltes fronteres,
travessem mars i deserts,
esbrinem els pensaments,
endevinem els vostres somnis de desperts…

Escriviu-nos moltes cartes
amb els sobres decorats,
els segells de l’esperança
i els secrets més desitjats.

Amb molt de gust,

Melcior, Gaspar i Baltasar

I el Nadal esquitxa llum

La lluna a l’horitzó
ja corona les muntanyes.
S’ha fet fosc i al cel
apareixen els estels.

Escombra places i carrers
el fred més intens,
i el Nadal esquitxa llum
sobre les nits de gel i fum.

Quadre de Nadal

Quadre de Nadal

Està el cel farcit d’estrelles
que s’emmirallen sobre el mar
quiet en veure tanta meravella
en una nit d’hivern polar.

La gebrada a la platja
ha aparegut a mitja nit,
els vaixells són a port
que fa fred i no han sortit.

I si mirem ja cap el poble,
sembla que estigui encongit:
les finestres són tancades
i el silenci ha reeixit.

És l’estampa d’un Nadal
a un poble imaginari
que esdevé avui escenari
d’un quadre de postal.