poesiaulanadal

Planeta de llum diürna, planeta d'estels nocturns, planeta que gira i gira i ens duu a l'any quatre estacions. Inaugurarà l'hive...

Quan li queden a l'arbre poques fulles al brancam, quan el fred s'apodera de les cases a ciutat i les albades ens regalen a muntany...

Estrenem el mes de la màgia i de la llum, de les nits llargues, dels dies més curts, estrenem jornades vora el foc, vora el fum, jornades fa...

L'horitzó s'allunya, el dibuixa un sol que aviat s'amaga, se'n va amb la tardor. I les nits més llargues lluiran al cel. Reg...

Els rens a la tundra esperen pacients, degusten els líquens fins que arriba el moment, amb el solstici d'hivern, de carregar el trineu i...

És el dia més curt, Són les hores més llargues, És el fred que se’ns filtra, És l’osmosi entrellums. El carrer ja tremola Mentre el cel blan...

Sol·lícita i negra arriba la nit, expandida, superba, límit d'infinit, la col·loca en safata el solstici d'hivern perquè llueixi cad...