És el dia més curt,
Són les hores més llargues,
És el fred que se’ns filtra,
És l’osmosi entrellums.
El carrer ja tremola
Mentre el cel blanc acarona
Les corredisses de la gent
Amb coreografia de compra.
I sentim, ve de lluny,
La cantarella d'avui més pròpia:
La quitxalla de San Ildefons
Cridant que la sort de la rifa ens te fòbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada