dissabte, de desembre 01, 2007

El que et dicti la mirada

Et connectes a Internet
i localitzes postals amb música i rens
que arrosseguen vells de vermell,
i marcs virtuals decorats
per posar el teu autoretrat,
i col·loques les llumetes intermitents
ballant per la pantalla,
i sents una nadala hortera
que t'ofèn sense remei...

Mira millor per la finestra el cel,
localitza a la foscor els estels
i escolta el ritme silenciós
d'aquell gran mapa lluminós.

I a l'ordinador,
escriu el que et dicti la mirada.

3 comentaris:

  1. lucidíssim,
    gràcies per escriure'l,
    te'l demano per compartir
    em deixes usar-ho?

    Encara que en el fons estigui fent el mateix...
    Com de contradictoris som...

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Sí, sí, clar!
    Aquest poema necessita "marxeta".
    T'agraeixo els comentaris,
    Isabel

    ResponElimina