Oh!
Nit i dia
el cel serè,
ara transparent
s’assabenta que és Nadal,
veu que és un període especial,
endevina que ens agraden les nevades,
estrenar guants i bufandes,
sentir baixet cantar nadales,
veure les aules tancades
i desfilar al carrer carrosses atrafegades.
Nit i dia
el cel serè.
Poemes de Nadal i Reis pels nens i nenes d'Infantil i de Primària. Són laics i entranyables. Escrits per Isabel Barriel.
diumenge, de desembre 25, 2005
dimarts, de desembre 20, 2005
Frontisses lluents,
i marbre rosa a les escales
per fer moltes desfilades...
El Tió caga a ritme de nadales
mentre Santa Claus balla grotesc,
els Reis s'amaguen rere els vidres
i el majordom decora els avets.
Al jardí els convidats i convidades
fan tertúlia amb patges i camells
tot mirant com al pessebre s'acomoden les figures
sota una nit de lluna plena i fred de gel.
Comenten entre ells
traient entre els mots tots núvols d'alè
que no els importaria ara
tenir una casa i no viure al carrer.
i marbre rosa a les escales
per fer moltes desfilades...
El Tió caga a ritme de nadales
mentre Santa Claus balla grotesc,
els Reis s'amaguen rere els vidres
i el majordom decora els avets.
Al jardí els convidats i convidades
fan tertúlia amb patges i camells
tot mirant com al pessebre s'acomoden les figures
sota una nit de lluna plena i fred de gel.
Comenten entre ells
traient entre els mots tots núvols d'alè
que no els importaria ara
tenir una casa i no viure al carrer.
Solstici d'hivern
La nit més llarga de l’any
posa nom a aquesta data:
és avui el solstici d’hivern
que li roba hores al dia
allarga la durada als somnis,
encén bombetes dins la foscor,
sembra l’esperança en el nou temps,
escombra les rancúnies,
i enceta nostre futur...
I tots els futurs del món.
I els mons del món futur.
Cada any té dos solsticis,
cada hivern el seu Nadal,
cada nit la seva albada,
cada platja ses onades,
cada plaça uns fanals
i cada cicle el seu final.
posa nom a aquesta data:
és avui el solstici d’hivern
que li roba hores al dia
allarga la durada als somnis,
encén bombetes dins la foscor,
sembra l’esperança en el nou temps,
escombra les rancúnies,
i enceta nostre futur...
I tots els futurs del món.
I els mons del món futur.
Cada any té dos solsticis,
cada hivern el seu Nadal,
cada nit la seva albada,
cada platja ses onades,
cada plaça uns fanals
i cada cicle el seu final.